ROMÀ ECONOMISTES - ASSESSORS A GIRONA

El TJUE, en su sentencia del 13 de junio de 2024, determinó que la indemnización que fija la Ley para la reducción de la temporalidad en el empleo público es inadecuada porque solo compensa a aquellos interinos que no superaron las pruebas para lograr plaza fija. "A diferencia de lo que muchos trabajadores públicos creen, el hecho de haber superado un proceso selectivo no extingue la posibilidad de reclamar una indemnización por el abuso de temporalidad previo. La sentencia europea no impone límites temporales respecto a cuándo se consolidó la plaza, por lo que el plazo de prescripción de un año comenzaría a contar desde la fecha de la sentencia: junio de 2024”, dicen los expertos. "Esto significa que el próximo 13 de junio de 2025 expira la posibilidad de reclamar para quienes aún no hayan interrumpido el plazo con una reclamación previa", añaden.

El TS es pronuncia sobre la prohibició de compensar els deutes un cop declarat el concurs: no s'aplica a les quantitats posteriors a la declaració de concurs que sorgeixen d'un contracte de tracte successiu. El magistrat ponent argumenta que en aquests casos no es tracta d'una "compensació" pròpiament dita en el sentit de l'article 58 de la LC, sinó d'un "mecanisme de liquidació de crèdits i deutes sorgits d'una mateixa relació contractual", que no està afectat per aquesta prohibició. Aquest mecanisme de liquidació contractual no es veu afectat per la prohibició de larticle 58 de la LC, fins i tot si el contracte no sha resolt formalment, especialment en contractes de tracte successiu, on les obligacions reclamades corresponen al mateix període de temps.

El tribunal, en dues sentències d'aquest dimecres, s'ha mostrat més clar que mai respecte a aquesta comissió i assenyala que la clàusula és transparent i, per tant, no abusiva, encara que les entitats no desglossin als contractes a quins serveis correspon el pagament, el detall de la facturació o el cost per hores. Per a la justícia europea, és igual que la comissió es calculi mitjançant un preu fix o mitjançant un percentatge sobre el crèdit concedit, sempre que el seu import no és desproporcionat davant del preu mitjà al qual es comercialitza aquesta comissió per la resta d'entitats que reflecteixen les estadístiques bancàries.

Així ho determina el TS en una sentència en què recorda que el testador no pot disposar al seu gust del repartiment de l'herència ja que la llei guarda una part als hereus forçosos. Per tant, en el cas del litigi, conclou els béns donats s'han d'integrar al còmput de l'herència per, "d'aquesta manera, determinar la part proporcional que li correspon com a hereu forçós de la seva àvia per exercitar, si escau, les accions corresponents de protecció del seu dret". En cas que se li doni una part inferior de l'herència a què correspon, l'hereu té dret a demanar un complement amb independència de la quantia de la lesió.